Espais de la memòria (II)
hores
DIFICULTAT
Baixa
DISTÀNCIA
13’26 km
DESNIVELL
140 m.
EQUIPAMENT
Calçat i roba còmodes.
Sencelles: espais de la memòria (II)
L’època contemporània és sinònim de canvis profunds i constants tant a nivell europeu, estatal com local. Una societat que, a poc a poc, anirà introduint-se en els corrents liberals i viurà, amb voltes amb dificultat, entre la tradició i la modernitat. Totes aquestes conjuntures també afectaran Sencelles, les quals es poden trobar a la seva història, a la seva arquitectura i urbanisme i també en la biografia dels seus protagonistes. En aquesta ruta es visitaran quatre indrets marcats per les empremtes que han deixat aquests dos segles d’història plens de clarobscurs.
1
Final de l’Antic Règim i l’Estat Liberal: el carlisme
Amb l’aprovació de la Constitució de 1812 (la Pepa) durant la Guerra del Francès (1808-1814), l’Ajuntament de Sencelles s’organitzà segons el sistema constitucional. Ara bé, vendrien anys convulsos i de grans canvis (Restauració absolutista, Trienni Liberal, Dècada Ominosa) que desembocarien en l’arribada al tron de la reina Isabel II (1833), el que donà pas a l’inici del conegut Estat Liberal. Una de les reaccions a aquesta situació va ser en naixement del Carlisme, un moviment polític tradicionalista oposat al liberalisme encapçalat per l’aspirant al tron Carles Maria Isidre de Borbó, germà del rei Ferran VII. El carlisme a Mallorca no fou majoritari però sí comptà amb destacats simpatitzants o partidaris. Un d’ells fou, ni més ni manco que el rector, qui en 1835 fou acusat de ser sospitós de donar suport a la causa carlina. Recordem que aquest moviment s’enfrontà al liberalisme en tres guerres al llarg de tot el segle XIX.
2
La independència de Costitx
D’ençà l’entrada del segle XIX, i especialment a causa de la reestructuració de l’organització territorial a partir dels diversos governs liberals, Costitx intentà posar en marxa la secessió respecte de Sencelles. Finalment, després de molts d’estires i arronses, en 1855 Costitx es proclamà independent. Però Sencelles posà moltes traves, com ara l’establiment dels límits. Després de moltes negociacions (a voltes tenses), els sencellers pogueren retenir els llogarets de Jornets, Binifat i Ruberts, i la independència definitiva es proclamà el 1858. Ara bé, els costitxers no hi estaven d’acord, per la qual cosa a partir de 1863, el diputat provincial, el marquès de Campofranco –propietari de la possessió sencellera de Son Saletes– fou l’encarregat de traçar les partions entre ambdós, les quals finalment quedaran com a definitives. Un dels motius és que els llogarets de Jornets i Ruberts, i les possessions de Binifat, es Rafal, Can Bassa, Can Palou, Son Calussa i es Pouet, volien quedar dins la part de Sencelles.
3
Jornets: la II República i l’educació
Un dels idearis de la II República (1931-1936) va ser l’impuls i el reforçament de l’educació per tal d’intentar eradicar els grans índex d’incultura i d’analfabetisme, ja que l’Estat anava arrossegant des de feia més d’un segle una immensa mancança d’escoles i mestres. Fins i tot cal recordar que la Constitució republicana comptava amb un capítol específic dedicat a l’educació. Això va suposar un període de màxim esforç en la planificació i posada en marxa de centres educatius, tant dins grans nuclis urbans com fins i tot en llogarets i zones despoblades. El cas de Jornets, per exemple, és paradigmàtic: durant aquesta etapa històrica, tal com ocorregué en altres indrets de l’illa, es creà una escola pública, la qual estigué en funcionament fins al anys 60. L’edifici es troba a la sortida del llogaret i fou projectada dia 1 de febrer de 1932 pel prestigiós arquitecte Guillem Fortesa. Va ser un centre mixt, amb la casa del mestre.
4
La Guerra Civil i repressió
L’esclat de la Guerra Civil tingué greus conseqüències per a Sencelles. Els falangistes, després de prendre el control de l’Ajuntament, detingueren el mestre i el secretari del consistori. El governador civil, Luis García Ruiz nomenà una gestora, al capdavant de la qual estigué Pere Gelabert Verd. Durant el desembarcament de les tropes republicanes a Manacor, foren detinguts vuit sencellers esquerrans i com a conseqüència de la repressió, en perderen la vida nou veïns del municipi.
Per altra banda, al cementeri municipal de Sencelles comptava amb una fossa comuna on, segons les dades extretes de les causes 375/1936 i 901/1936, dos homes de Montuïri i una dona de Palma, hi foren dipositats després de ser executats.