Espais de la memòria (I)
hores
DIFICULTAD
Baixa
DISTÀNCIA
11’50 km
DESNIVELL
104 m.
EQUIPAMENT
Calçat i roba còmodes.
Sencelles: espais de la memòria (I)
Els espais de la memòria són llocs on es relaciona i fonamenta la reflexió sobre la memòria i el patrimoni. Sencelles, com municipi amb llarga trajectòria històrica, conserva molts d’aquests indrets on és pertinent un coneixement i una consideració per entendre fins on hem arribat com a poble i com a societat. En aquesta primera ruta s’enllacen quatre indrets de les èpoques medieval i moderna. Quatre punts que, tot i de diferent naturalesa, han estat transcendents per entendre el tarannà senceller.
1
La parròquia: punt de partida per a una història
La conquesta del 1229 per part del rei Jaume I suposà el replantejament administratiu respecte dels districtes andalusins i també la creació de parròquies arreu del territori. La primera parròquia de Canarrossa, situada a Costitx, fou erigida el 1236. Dos anys més tard, però, el primer bisbe mallorquí, Ramon de Torrella, la traslladà a Sencelles i en el 1248, a la butla papal d’Innocenci IV, ja apareix com a parròquia de Sant Pere de Sencelles. Aviat el temple quedà petit i en el segle XIV se’n féu un segon sobre la primera edificació. Aquest espai no sols serví per al culte, sinó també com a indret de reunions civils. L’edifici actual data del segle XVII i de la primera meitat del XVIII. Conserva un conjunt retaulístic de gran valor artístic i patrimonial. En destaca especialment el retaule major, obra d’Albert Borguny Castelló (1766), pagat pels Ramis d’Aireflor. Acull la imatge del titular, sant Pere, obra d’Antoni Llabrés Mudoi (1811). El corona una sella de muntar, símbol del poble. Per la resta, val la pena ressenyar la capella de Santa Àgueda, patrona del poble; la de sant Joan Baptista, ja que acull una urna amb la imatge de la Mare de Déu Morta amb la taula pictòrica del segle XVI que representa els apòstols, obra de Mateu López; la capella fonda o del Roser; la del Nom de Jesús; i l’orgue, de 1746, construït pel mestre Mateu Bosch.
2
Les Germanies (1521-1523)
Les Germanies fou una revolta popular motivada per una mala administració per part dels organismes ciutadans i per una crisi d’autoritat després de la mort de Ferran el Catòlic. La protesta dels agermanats, menestrals i la majoria dels habitants de la part forana, es basava en la desproporció dels imposts que havien de pagar. Es desenvolupà en dues etapes: una primera, encapçalada per Joan Crespí, menys exaltada; i una segona, més violenta, dirigida per Joanot Colom. Aquest darrer eliminà els imposts que gravava els productes de primera necessitat i convertí la revolta en anticlerical. La reacció de l’emperador Carles V fou contundent, amb una gran repressió i un retorn a la situació anterior. Les conseqüències socials i econòmiques es feren sentir durant anys. És el cas, per exemple, documentat a Sencelles, on en el 1553, els jurats Antoni Carbonell, Miquel Ramis, Sebastià Llabrés i Joan Genestar discuteixen amb Joanot Morey, donzell, per les contribucions i les talles de la seva possessió l’Alqueria Roja, situada vora la vila, de la qual encara queda el nom del camí. El document apunta que pagarà anualment 4 lliures i pels anys passats 25 lliures, però no reclamarà «deutes per raó de la passada Germania».
3
Els jueus i l’assalt al Call de Ciutat (1391)
La primera comunitat jueva a Mallorca data del domini islàmic (903-1229 dC). Se sap que residien en un call a la Madina Mayuqa. Després de la conquesta, no consta que Sencelles tingués una comunitat jueva (con sí altres pobles de Mallorca com ara Inca o Felanitx), però sí molts sencellers eren deutors a jueus, ja que molts exercien de prestadors. Com a exemple d’això, sabem que el 24 de desembre de 1280, Pere Fiol i la seva muller Maria, habitants de Benyali reconeixien que Bartomeu Seger i Romeu Ripoll devien a Hayó ben Bolax 34 sous reials de València. L’únic cas documentat d’un jueu que vivia a Sencelles fou el de Jucef Benmacip, cap a 1387.
El 1391, el Call de Ciutat fou assaltat per una gernació procedent de la part forana, on foren assassinades més de 300 persones. Davant això, molts de jueus es convertiren al cristianisme i passaren a ser conversos. A tall d’exemple, comptam amb un document on es diu que Francesc Salamó, convers, abans anomenat Salamó de Noves, reclamà a Bartomeu Llabrés de Sencelles 6 lliures.
En una nova invectiva el 1435, varen ser batejats els darrers jueus mallorquins i adoptaren llinatges d’origen local.
4
La Revolta Forana (1450-1452)
La revolta forana fou una rebel·lió de la mà menor i dels menestrals de la capital contra els cavallers ciutadans i els mercaders, tot a causa dels desequilibris en les obligacions entre la capital i la part forana. Davant això, les viles hagueren de pagar una multa extraordinària i a més hagueren d’indemnitzar els ciutadans per les destrosses ocasionades en llurs possessions. Aquest fou el cas de Francesc Umbert, qui el 1457 presentà una relació de danys ocasionats pels revoltats a la seva possessió de Canarrossa (Sonarrossa): li havien pres 16 cavallons de blat, 4 de civada, i li havien mort i escorxat un bou.