Llegendes de l’orient
hores
DIFICULTAT
Baixa
DISTÀNCIA
9’80 km
DESNIVELL
117 m.
EQUIPAMENT
Calçat i roba còmodes.
Llegendes i tradicions de l’orient senceller
Sencelles vessa literatura popular pertot arreu. És terra vitenca i curulla de llegendes, glosats i tradicions que cal conèixer i transmetre, perquè a rere n’hi ha l’essència d’una comunitat. Un d’aquests espais privilegiats és l’àrea llevantina del municipi, la qual és travessada per camins i passatges on la petja dels relats fita un entorn de manera extraordinària. Rere aquest paisatge hi ha una rica narrativa que els nostres avantpassats transmeteren de generació en generació i que nosaltres hem de seguir.
En aquesta ruta, la memòria de la beata sor Francinaina Cirer –la tia Xiroia– copa la majoria dels relats, encara que també n’hi ha d’altres ordres, com ara el per què d’una extraordinària torre de defensa –avui desapareguda– o l’explicació (o possibles explicacions) de sengles topònims, un dels quals tan significatiu com el mateix nom de la vila i el municipi.
1
Centselles?
Molt s’ha escrit sobre l’origen del topònim Sencelles. El mateix diccionari Alcover-Moll no ho deixa clar, atribuint-lo possiblement al llatí centum cellas que donà Centcelles, cas paral·lel a un topònim del Camp de Tarragona… N’hi ha que diuen que el campanar de la parròquia es va redreçar sense elles, és a dir, només gràcies als braons dels homes… Ara bé, per a la cultura popular, l’explicació té una arrel històrico-llegendària més clara. Conten que el rei En Jaume, després de conquerir la Madina Mayurqa passà a ocupar-se de la resta de l’illa. En foragitar els sarraïns d’Inkan enfilà cap al districte de Qanarusa (Canarrossa). De cop i resposta es desfermà una tempesta d’aigua de bimbolla i fugint-fugint al galop les tropes arribaren a un poblet enmig del pla. Els pobres sarraïns, en veure aquella gernació de soldats a cavall, partiren més de pressa que corrents cap als quatre vents de l’illa pensant-se que els farien la pell. Davant això, el rei començà a riure i digué: «Que ho veis? Només amb el renou de les nostres cent selles els infidels han fugit! Ha estat dit i fet!». I és per això que a partir d’ençà, aquell poblet es va dir Centselles. I si no ho creieu, mirau l’escut del poble i veureu davall la campana… un a bona sella!
2
Sor Francinaina separa un pare i un fill que es barallaven
Francinaina Cirer i Carbonell (Sencelles 1781-1855) és més que un referent religiós per al municipi. Filla d’una família humil, fundà la Casa de la Caritat, d’on esdevingué mare superiora. Un cop morta, s’obrí el procés de beatificació, assolit el 1989 pel papa Joan Pau II. A més a més, és filla il·lustre i un carrer en porta el nom. Moltes cases mostren una rajola recordant algun passatge de la seva vida. També arreu del municipi trobam un seguit de plafons de rajoles dedicats a la seva memòria.
De tots els miracles realitzats en vida, un se situa prop del cementeri de la vila:
«Estant una nit descansant amb sa seua benvolguda Magdalena, fonc cridada algunes vegades per es seu non; se figurà sa Serventa de Déu que era sa companyera que la cridava i no en féu cas. Per tercera volta sent que la criden, s’aixeca depressa i s’agenolla davant una petita figura de Jesús Crucificat dient: “Què voleu, déu meu?”. “Mira –prosseguí la veu–, ves-te’n pes camí d’inca i entre es cementeri i s’Hort des Frares trobaràs un pare que se baralla amb un fill seu; calma’ls”. Obedient na Francina Aina va partir; volia acompanyar-la na Magdalena; però ella no volgué. Arriba en es punt indicat i departeix i pacifica els dos que allà se barallaven, els quals poc després en es convent, on acompanyaren sa Serventa de Déu, davant na Magdalena, que los va conèixer, s’abraçaren amb gran tendresa».
3
Caseta de la Beata
Aquesta caseta se situa al final d’un camí que neix precisament al denominat camí de la Beata. Es tracta d’una senzilla edificació alçada en un solar que era de la família Cirer, concretament del pare de sor Francinaina, Joan Cirer. La casa té coberta de dos aiguavessos, amb el portal de llinda. L’espai també compta amb una altra construcció, usada per a celebracions o reunions. Segons afirma el seu biògraf Benet Colombàs, de jove venia fins aquí per ajudar son pare en les tasques del camp. Sovint l’enviava a cercar aigua als pous propers, però ella, d’amagat i en dejú, tornava al poble a combregar. Ja ordenada, sor Francinaina solia retirar-se en aquest indret, on a voltes l’usava per a explicar la doctrina als joves.
4
La torre de s’Eriçal
S’Eriçal –escrit a voltes Sarissal– és una de les possessions de referència del fora-vila senceller. Apareix per primer cop documentada en el 1332, a nom de Bernat Arrom, la qual feia partió, entre d’altres, amb l’alqueria Biniferrí. Els documents del segle XV apunten que les cases comptaven amb una destacada biblioteca, «un cofre pintat amb lletres grogues obra de València» i també hi residia una esclava. Passada la Revolta Forana (1450-52), la possessió fou dels nobles ciutadans Santacília i a segle següent dels Serra, qui sembla que hi alçaren un torre de defensa, ja que els inventaris de l’època l’anomenen –avui dia desapareguda–. Vet aquí que aquesta edificació va ser origen d’una tradició encara viva entre els habitants de la contrada: diuen que la torre va ser bastida pel senyor de la possessió perquè estava encaparrotat… en poder contemplar Ciutat sense haver de sortir de les seves terres! Si això fos ver, seria un dels primers miradors de la història de Mallorca!
El Cançoner Popular de Mallorca, però, ens recorda també l’existència d’una bellíssima habitant d’aquestes cases: «Una n’hi ha a s’Eriçal, / una galant joveneta: / jo per ella pos forqueta / com un carreter a s’hostal».
5
Cascanar: llogaret de tradicions
Un dels redols més destacats de la Història Antiga a Sencelles és el llogaret de Cascanar, on han estat localitzades restes romanes. La zona continuà habitada durant l’època islàmica i ja a partir dels segles XIII i XIV hi apareixeran les grans propietats, les quals s’aniran establint fins a configurar el modern llogaret, un dels més atractius i genuïns del Pla mallorquí. Hi destaquen les cases Can Garau, Can Romanyà, Can Riera i Can Poixot, entre d’altres. Ara bé, sembla que el cançoner popular no volgué deixar aquest llogaret en bon lloc: «A Cascanar, lo meu bé, / si me perd, no m’hi cerqueu, / perquè vaig fer una creu / que mai més hi tornaré». Tot i això, és molt difícil no tornar-hi!
Així mateix hi existeix una altra tradició relacionada amb la beata sor Francinaina Cirer: els diumenges la tia Xiroia hi acudia per ensenyar la doctrina als infants de la contrada. Encara és ben viu el record que dins Can Maroto de Cascanar hi guarden un banc on els infants s’hi asseien durant les lliçons.
6
Camí dels Inferns
Un dels misteris del camp senceller és el per què del nom d’aquest tram de carro que enllaça el camí de Son Boi amb el camí de sa Bassa. A la toponímia mallorquina el determinant infern apareix en molts d’indrets (Mancor, Escorca, Banyalbufar, Sant Llorenç, etc.). Recordem que per la cultura catòlica és l’espai destinat al càstig etern dels damnats i, per tant, se sol relacionar amb un espai dur, hostil, erm, poc amable, etc., cosa que a Sencelles això no ocorre. El que sí pot afirmar tot trescador de potada és que després d’una forta pluja aquest camí es nega i travessar-lo de punta a punta pot esdevenir… un bon infern.
