Possessions
hores
DIFICULTAT
Baixa
DISTÀNCIA
12’50 km
DESNIVELL
114 m
EQUIPAMENT
Calçat i roba còmodes.
Sencelles: tierra de 'possessions'
La història i el patrimoni del municipi de Sencelles no s’entén sense les seves possessions.
Mentre una part són hereves de les alqueries islàmiques (903-1229 dC), la resta s’anaren creant i configurant a partir de la conquesta del rei En Jaume. Les possessions eren centres d’explotació de la part forana i, com a tal, comptaven amb un important grau d’independència on una minoria de senyors controlaven una copiosa mà d’obra a partir d’una estructura social molt jerarquitzada. Per tot això, cada possessió aglutinava una nombrosa pagesia dotada d’un gran saber agrícola i ramader. Tot això es duia a terme des d’un conjunt arquitectònic conegut com les cases, ja que el formaven la residència dels senyors, dels amos, dels missatges, les dependències agropecuàries, el celler, etc.
Amb aquesta ruta podreu descobrir algunes de les possessions més emblemàtiques del nostre municipi, al mateix temps que gaudireu d’un entorn d’una altíssima qualitat paisatgística.
1
Can Raió de Laiar
Aquesta possessió ha estat històricament la capital del llogaret de Laiar. Pertanyé a la família Raió des de l’època medieval fins al finals del segle XIX. Al 1578 era valorada amb la notable quantitat de 5.000 lliures mallorquines. Ha destacat per ser una extraordinària productora de vi i, per això, dotada d’un gran celler. Les cases, limitades per un dels murs i portal més monumentals de l’illa, són un magnífic exemple de possessió del Pla de Mallorca.
2
Can Castell de Laiar
Es tracta de la segona possessió més important del nucli de Laiar. Al segle XV era dels Ferragut i més tard passà als Castell, qui li donaren nom. A diferència de l’anterior, al 1578 la possessió només fou valorada en 350 lliures. Tot i això, l’aspecte monumental de les cases són fruit d’una profunda reforma i ampliació del segle XIX per part dels propietaris, la família Castell.
3
Aireflor
És una de les possessions més emblemàtiques del terme. En el 1491 es trobava en mans del cavaller Salvador Sureda, qui l’establí a Joan Sintes. A la centúria següent fou dels Ramis, qui cognominaran d’Aireflor, llinatge que es mantindrà vinculat a la propietat fins a l’actualitat. Aquesta família n’impulsà el desenvolupament agrícola i ramader, per la qual cosa al segle XVIII fou valorada amb 12.000 lliures. Des del portell d’accés recordam aquell bell glosat que diu: «De suaquí veig Aireflor, / ses cases i es fasser, / però no veig lo meu bé / qui té ses claus del meu cor».
4
Son Santjoan de Sonarrossa
El topònim de Sonarrossa procedeix de Canarrossa, designació del districte islàmic del qual formava part Sencelles. Més que els volums, les cases destaquen per les restes gòtiques que guarda la façana, especialment per una finestra gòtica i també pel portal de l’antic oratori. La possessió històricament estigué en mans del llinatge cavalleresc Santjoan, l’escut dels quals campeja sobre el magnífic portal forà. Més tard fou dels Oms i dels Caro (aquests darrers, marquesos de la Romana). A mitjans del segle XIX, la possessió s’establí.
5
Morelló Vell
És una de les possessions més antigues del terme ja que apareix en un document del 1232, grafiada aleshores com Morelon. En el segle XVI era dels Arbós i més tard dels Ramis de Morelló. En el segle XVIII fou dels Mesquida de Morelló. A finals d’aquesta centúria passà a la gran casa nobiliària dels Villalonga-Mir, els quals hi feren una important reforma.
6
Morelló Nou
Aquesta possessió neix d’una segregació de Morelló Vell al segle XVIII. Al segle següent s’hi bastí al seu interior un gran celler. Fou d’ençà propietat dels Mulet de Can Mayol. Des del camí podem observar un magnífic conjunt d’edificis, format per la casa dels senyors, la casa dels amos i el celler.
