Entrellaçant paisatges
hores
INICI
Plaça de Sencelles
DISTÀNCIA
8’9 km
UNITAT DIDÀCTICA
Els hàbitats
Entrellaçant paisatges
Dins el terme municipal de Sencelles trobem diferents hàbitats, és a dir, diferents espais que degut a la seva ubicació, el tipus de sòl, els microclima o la seva relació amb els humans, permeten la vida d’una determinada vegetació.
A través d’un recorregut en el que entrellaçarem paisatges, coneixerem les plantes que habiten aquests recons, una biodiversitat que amb el pas del temps ha acabat dibuixant les vistes del nostre municipi. Reconèixer aquestes plantes en molts de casos, ens pot ajudar a interpretar les condicions ambientals o la història del paisatge.
Bardisses
Passejant pel camins del nostre municipi fàcilment descobrirem pels marges i paratges incultes un conjunt de plantes espinoses que teixeixen denses bardisses. Hi trobem arbusts de la família de les rosàcies com l’aranyoner (Prunus spinosa), el cirerer de pastor (Crataegus monogyna) o l’abatzer (Rubus ulmifolius). L’altre tipus de plantes que hi trobem son lianes i enfiladisses com l’aritja (Smilax aspera), la rogeta (Rubia peregrina), el xuclamel (Lonicera implexa), la vidalba (Clematis vidalba) o el gessamí bord (Clematis flammula).
Pinar
El bosc predominant del nostre entorn és el pinar. Un tipus de bosc format majoritàriament pel pi blanc (Pinus halepensis), un dels arbres més abundats de les Illes Balears, que gràcies a la seva facilitat per adaptar-se a qualsevol tipus de terreny, ha anat conquerint els espais que abans ocupaven els alzinars.
La intervenció humana al Pla de Mallorca, ha anat transformant el paisatge creant camps de conreu i pastures que han fet retrocedir els alzinars, obrint pas als pinars i garrigues que afavorits per les condicions ambientals més càlides i solejades, han anat ocupant l’espai.
Camps i camins
Una passejada en plena primavera és una experiència que estimula tots els sentits, la riquesa floral present en els camps i camins es mostra en gran diversitat de colors i formes. Per la primavera destaquen els colors rosats de les malves (Malva spp), els grocs dels amargots (Urospermum dalechampii), els blancs i grocs de les margalides (Chrysantemum coronarium), els blaus del trèvol pudent (Bituminaria bituminosa) i els vermells de les roselles (Papaver rhoeas). Ja arribant a l’estiu, contrastant amb el daurat dels camps, destaquen les grans umbel·les de la pastanaga borda (Daucus carota), els capítols de l’escabiosa (Scabiosa atropurpurea) o les campanetes de la corretjola (Convulvulus arvensis).
Murs i parets
Si mirem amb atenció les parets dels camins i els murs dels edificis observarem que aquests també són hàbitats que, reunint una sèrie de condicions, poden refugiar vida.
Aquesta vida és possible gràcies a la turba que s’acumula entre la fissura de les roques. Hi trobem plantes crasses com els crespinells (Sedum spp.) o els capellets de teulada (Umbilicus rupestris) sobre les parets de pedra en sec dels nostres camins. També hi podem trobar l’herba roquera o morella (Parietaria judaica) o la picardia (Cymbalaria aequitriloba). Ara bé, les més vistoses són les falgueres com el polipodi (Polypodium cambricum) o la falzia (Adiantum capillus-veneris) que habiten llocs ombrívols i frescs, com els colls de cisterna.
Alzinar
L’alzinar és el bosc més característic de la nostra illa. Es tracta d’una zona coberta principalment per alzines (Quercus ilex), arbres de fulla perenne, que amb la densitat del seu brancatge creen un microclima fresc, ombrívol i humit, condicions que afavoreixen l’acumulació d’humus.
L’alzinar es considerat un hàbitat climàcic a Mallorca. Si els humans no interferissin en la natura les plantes es desenvoluparien fins formar aquest tipus d’hàbitat que, afavorit per les condicions ambientals, ocuparia la major part de l’interior de l’illa.
Com espècies de sotabosc, hi trobem arbusts com el cirerer de betlem (Ruscus aculeatus), una planta protegida a les nostres illes, la enfiladissa aritja (Smilax aspera), la mata (Pistacia lentiscus), endemismes com el pa porcí (Cyclamen balearicum) o bolets com les blaves (Russula insignis).
Ullastrar i garriga
L’ullastrar és un tipus d’hàbitat en el que predominen arbusts, com l’ullastre (Olea europaea var. sylvestris), un espai que sovint s’ha vist degradat pels humans donant lloc a la garriga. La vegetació de garriga es forma a zones amb elevada insolació, llocs càlids i secs, on hi predominen principalment dos arbres: el garrover (Ceratonia siliqua) i l’ullastre (Olea europaea var. sylvestris). Hi trobem espècies de sotabosc arbustives com el llampúgol (Rhamnus alaternus), el ciprell (Erica multiflora), l’estepa blanca (Cistus albidus) o l’estepa negra o llimonenca (Cistus monspeliensis). També podem trobar diverses espècies d’orquídies abelleres (Ophrys spp.) i l’orquídia més grossa de les illes, la mosques grosses (Barlia robertiana).
Torrents i zones humides
Són tres els torrents que travessen el terme de Sencelles per on, en temps de pluges, passa el corrent d’aigua. Aquests són el torrent de Solleric, el de Pina o Montuïri i de l’Almedrà.
La vegetació que trobem en aquests hàbitats és molt diferent a la que trobem a la resta de paisatge, ja que el microclima que es forma a causa de l’ombria dels arbres i la humitat, afavoreix la presència de plantes característiques com el fleix (Fraxinus angustifolia), arbusts espinosos com la gavarrera (Rosa sempervirens), el jonc (Scirpus holoschoemus) o herbàcies com el plantatge (Plantago major), el poliol (Mentha pulegium) o la cicuta (Conium maculatum). És habitual trobar espècies exòtiques adaptades a aquest hàbitat com és el cas de la herba perenne Phyla filiformes o el ricí (Ricinus comunis).
