Sencelles filològic: una mar de mots
hores a peu
hores en bicicleta
DIFICULTAT
Baixa
DISTÀNCIA
14,8 km
EQUIPAMENT
Calçat i roba còmodes.
Sencelles filològic: una mar de mots
Sencelles també ha escrit una important pàgina en el procés de recuperació i dignificació de la llengua catalana. Fa ja més d’un segle que alguns sencellers es bolcaren en la curolla impulsada per Antoni M. Alcover per tal de crear un dels grans monuments de la filologia: el Diccionari Català-Valencià-Balear. Aconseguit això, però, les terres sencelleres també han acollit als seus continuadors: els artífex del procés de normalització lingüística. Aquesta és, per tant, una ruta per descobrir el paper del municipi en aquesta tasca de dignificació de la cultura pròpia.
1
Can Ramis
La família Molinas, propietaris de can Ramis, era una de les principals nissagues de Sencelles. Mantingueren una relació estreta amb mossèn Antoni M. Alcover des d’abans de començar l’obra del diccionari Català-Valencià-Balear (1901). Tant propera fou aquesta relació que el manacorí no sols sojornava a can Molinas quan venia a Sencelles sinó que nomenà corresponsal de l’Obra del Diccionari el senyor Sebastià Molinas. Aquest, de més a més, va ser un dels subscriptors del Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana. La propera vinculació que tingué amb aquesta nissaga sencellera també es palesa en la sentida necrològica que el de Manacor dedicà el 1917 a Bartomeu Molinas i Amengual: “Amic nostre estimadíssim, sempre ens feu costat en totes les nostres curolles relligioses i llingüístiques, esperonant-mos a dur endevant l’Obra del Diccionari i de la Gramàtica. Fa tres o quatre anys que se posà malament de salut, que s’hagué de retirar a Sencelles, a on lluny de restablir-se, anà mancabant fins que dia 14 de març passà d’aquesta vida, deixant una memòria honorabilíssima per les seues virtuts sacerdotals i cíviques, havent sempre edificat, mai esveït, el poble de Deu”.
2
Ca mossèn Bartomeu Oliver
El mestre mossèn Bartomeu Oliver i Amengual (Sencelles 1903-1993) fou un ferm defensor de la llengua i la cultura a l’illa de Mallorca, a més de soci fundador de l’Obra Cultural Balear. De fet, un dels premis 31 de desembre porta el seu nom. La filòloga Aina Moll, en un article dedicat a mossèn Oliver a la revista local Sa Sella (1993, n. 30, p. 18) en diu: “Ell es considerava, però ‘un soldat ras’ de la lluita per la nostra identitat, s’atribuïa sobretot la tasca d’estimular els altres i de donar suport a les empreses útils a la nostra llengua: l’Obra del Diccionari i activitats afins, l’Obra Cultural Balear”. També, quan Francesc de B. Moll romania a casa de la seva filla a Biniali aprofitava per anar a fins a Sencelles a visitar-lo.
Avui la casa és la seu de la Fundació Mossèn Bartomeu Oliver i Amengual.
3
Arxiu Municipal
L’Arxiu Municipal de Sencelles se situava a principis del segle XX a la mateixa seu de l’Ajuntament. A partir de l’any 1902, el seminarista senceller Bartomeu Llebrés es dedicà a buidar tota la documentació antiga per tal d’emplenar les cèdules amb la informació dels mots que havien d’anar a la calaixera, la gran base de dades del futur Diccionari. Tota aquest informació de base arxivística que els col·laboradors anaren recopilant serví per a documentar l’antigor de tots i a cada un dels mots continguts en aquest gran tresor que és el Diccionari Català-Valencià-Balear. Avui dia, l’arxiu es troba custodiat a la biblioteca municipal.
4
Cal vicari Miquel Lluís Morey
A la casa del carrer Rafal, n. 32 hi visqué el vicari Miquel Lluís Morey i Fiol, aleshores també corresponsal de l’Obra del Diccionari, juntament amb Sebastià Molinas i Amengual. Ara bé, la seva gran aportació va ser sobretot com a col·laborador en la recopilació de cèdules amb cada un dels mots que havien d’anar a la calaixera. Els altres col·laboradors sencellers en els primers anys del projecte foren Bartomeu Cirer, Antoni Llabrés i Bartomeu Llabrés.
5
Pou de Judí
Al Butlletí de l’Obra del Diccionari, que mossèn Alcover començà a publicar des del 1901 fins al 1926, es recull un gran nombre d’articles sobre filologia –especialment de dialectologia–, dels quals destaquen alguns estudis sobre toponímia. Concretament en el tom XIV (1926) en dedica un a l’explicació del nom de lloc Judí: “«Rah. Judí» posa el codi Quadrado, ara el codi Bofarull posa «Rah. Jucli» En Medina creu que aquest «Jucli» cal lletgirlo «Judí», i que tal forma no ès aràbiga, puys jueu en aràbich ès jahúdí. Judi ès una forma romànica, derivada de judaeus, a on lo diptonch -ae-, que sonava – aj- en llatí, se monoptongà reduintse a -e-, la qual se tancà tant dins Espanya que sonà -i-; en castellà la -u final s’obrí sonant -o-, i tenguérem judio, En la nostra llengua, al menys a Mallorca, se perdé dita -u, i resultà Judí. Aquesta forma se ficsà an el nom d’aquest rafal, situat entre Sanselles, Sineu i Lloret de Vista Alegre, ab lo nom de Es pou Judí. An el Mapa de Mallorca del Cardenal Despuig figura com un redol de cases i el torrent que en passa devora cap a Costitx, en diu Mapa se diu també Judí”.
6
So n’Antic
L’antic casal binialer de So n’Antic es convertí en un centre de trobades i tertúlies d’intel·lectuals promogudes per la família propietària, els Jaquotot. Hi acudien la família del filòleg Francesc de B. Moll, les germanes Massot Villalonga -qui tenien una propietat devers So na Rossa-, Andreu Muntaner, Joan mascaró, etc.
7
Plaça Aina Moll
L’any 1964, la filòloga i directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya Aina Moll i Marquès (1930-2019), filla de Francesc de B. Moll (1903-1991), comprà una finca rústica al Terrer Blanc, concretament al lloc conegut la Penya de na Cristiana. Després de rehabilitar-la s’hi instal·là. Ella mateixa ho conta al pregó de festes de Biniali de 2008: “Des del punt de vista estètic, però, valia un tresor. Era un Pujolet que responia molt bé al nom de Terrer Blanc, amb grans roques impressionants, i una vista preciosa de la Serra de Tramuntana”. A més de residir-hi, hi féu molta de feina (preparació de materials filològics, didàctics, conferències, etc. ). Així mateix, son pare hi va redactar moltes pàgines, tal com ell mateix ho relata a les seves memòries. L’Ajuntament de Sencelles dedicà l’antiga plaça de Sant Ferran de Biniali a la filòloga.
