Sencelles: vers i prosa als carrers
min. a peu
DIFICULTAT
Baixa
DISTÀNCIA
775m
EQUIPAMENT
Calçat i roba còmodes.
Sencelles: vers i prosa als carrers
Sencelles és també literatura. Versos i relats han acompanyat llurs carrers, places i cases, transformant la vila en un espai on la memòria literària també l’acompanya. Una mirada diferent, més amable i sol·lícita, bastida a cop de mot i especiada a base de metàfores que ben bé ens regalarà una mirada diferent i sobretot més enriquida. Una ruta per entendre Sencelles a través de l’art de la paraula.
1
Església parroquial de Sant Pere
Antoni Furió i Sastre (Palma 1798-1853) va ser cronista del Regne de Mallorca. Fou autor d’una sèrie d’obres de gran interès historiogràfic, com ara Diccionario histórico de los ilustres profesores de las bellas artes en Mallorca (1839) i, sobretot el Panorama óptico-histórico-artístico de las islas Baleares (1840), d’on reproduïm aquest fragment en el seu capítol dedicat a Sencelles:
“En Sancellas no halla el viajero aquella suntuosidad y magnificencia en las calles y edificios que ha admirado en Binisalem, ni aquel carácter franco y urbano que distingue a los de la esta villa; aunque la sencillez y buena fe hacen apreciables los de Sancellas, y si son algo reservados, debe atribuirse a la poca concurrencia de forasteros. Subiendo y bajando por calles estrechas y mal alienadas, llegamos a nuestra posada al tiempo que las campanas tocaban para llamar la gente a la misa mayor: siguiendo el concurso, nos hallamos dentro un templo único en aquella población, cuya nave consideramos reducida para abrigar 2354 almas que componen su vecindario. El tempo es de moderna fábrica, bien aseado, y su altar mayor es de buen gusto, en el que se mira la estatua de san pedro su titular sentado en un magnífico sillón, revestido con los ornamentos pontificales”.
2
Campanar de Sant Pere
El poeta Victorià Ramis de Ayreflor (Palma 1927-1991), vinculat a Sencelles per ser membre de la família propietària d’Aireflor, va publicar diversos poemaris, com ara Petites subtileses –poemes mínims– (1979, premi Castellitx d’Algaida), Cançons d’enyorança, cançons de mar i terra i alguns coverbos més (1980), Poemes a Violant. Cançons d’amor i de tot l’any (1985), etc. També ens deixà la novel·la costumista Gent humil i nous coverbos (1978). De la seva obra poètica relacionada amb la vila, destaca un romanç que es recrea en la llegenda sobre l’origen del topònim Sencelles i la seva relació amb el campanar, que havia quedat tort. El batle pensà que si fermaven la torre amb una corda i estiraven homes i dones alhora, el podrien adreçar. Però, després d’una bona estona d’estirar i estirar, el campanar no s’hi havia mogut ni un pèl. Segons la tradició popular aquí en teniu el motiu:
–Mentre, alguns, peus clavats,
peguen estirades bones
tots a un temps, ben abrinats,
trulla que trulla ses dones
distreure es veus veïnats.
–Així és debades cercar
moure sa torre feixuga.
Sempre que van a estirar,
Ses dones juga que juga
No fan sinó destorbar.
–Provem sense elles, sense elles!–
crida es rector amb veu ben forta…
I apartades ses femelles
Estiren de ses camelles
I adrecen sa torre torta […]
3
Plafó dedicat a Ramon Llull
La plaça d’Espanya conserva un plafó ceràmic amb la figura del beat Ramon Llull (Mallorca 1232-1316). Tot i que biogràficament no es troba vinculat al municipi, el filòsof mallorquí és una de les principals figures de l’imaginari cultural illenc i, per tant, forma part de la iconografia habitual de tots els racons de Mallorca. De fet, dins la parròquia, a la capella de sant Joan Baptista en trobam una altra imatge seva. La seva prolífica vida (viatges, debats, entrevistes amb reis i papes, redacció de llibres, etc.) es pot resumir en aquest fragment del seu llibre Fèlix i llibre de les meravelles (1287-89): “Anava per los boscatges, per munts e per plans, per erms e per poblats, e per prínceps, e per castells e per ciutats; e meravellava’s de les meravelles qui són en el món, e demanava ço que no entenia, e recontava ço que sabia”.
Pel que fa aforismes, un del més celebrats és aquell que diu: “L’amor neix del record; viu de la intel·ligència i mor per l’oblit”.
4
Convent de les Germanes de la Caritat
El convent de les Germanes de la Caritat ocupa la casa natal de la beata sor Francinaina Cirer i Carbonell (1781-1855). El 1851 professà i casa seva esdevingué el convent de la congregació. Va ser beatificada pel papa Joan Pau II dia primer d’octubre de 1989. El canonge de la Seu mossèn Baltasar Coll (1930-2010) fou un destacat escriptor, llatinista i folklorista, qui de jove dedicà uns Goigs a la llaor de la Sevent de Déu Sor Francina-Aina dels Dolors de Maria Cirer i Carbonell, fundadora de la Congregació de Germanes de Caritat de Sencelles escrit en 1953. En reproduïm uns fragments:
La llavor que féreu néixer
a la vostra llar pairal
ha tornat un camp de xeixa
amb la pluja celestial.
I és avui vostra fillada
un exèrcit remeier.
Siau la nostra advocada,
Sor Francina-Aina Cirer
Als capçals vetllen, tothora
el malalt i l’afligit,
i consolen el qui plora,
i adoctrinen el petit.
Beneïda flor nostrada!
Beneït arbre fruiter!
Siau la nostra advocada,
Sor Francina-Aina Cirer
De que sou intercessora
davant Déu Omnipotent
setze llibres són penyora
a l’arxiu del vell Convent.
Tot Mallorca us ha invocada:
menestral, senyor i obrer.
Siau la nostra advocada,
Sor Francina-Aina Cirer
Per mà d’àngels coronada
a la Pàtria de tot bé,
siau la nostra advocada,
Sor Francina-Aina Cirer
5
Posada de can Romanyà
Jaume Romanyà un sacerdot senceller nat al segle XV. Fou doctor en sagrada teologia i en el 1535 ocupava una plaça com a professor de gramàtica. Va ser autor de dues llargues composicions en vers dedicades a l’emperador Carles V durant la seva vinguda a Mallorca en 1541. També va ser autor d’una comèdia en llatí titulada Nova tragi-comedia Gastimargus appellata: inventaque fuit a magistro Jacobo Romagnano Baleari. És molt possible que fos una de les primeres comèdies que els mallorquins varen veure representada en un teatre públic. Tot i que no excel·leix en qualitat, sí és força important dins la història del teatre mallorquí.
