Centre del món
hora
DIFICULTAT
Baixa
DISTÀNCIA
5’41 km
DESNIVELL
52 m.
EQUIPAMENT
calçat i roba còmodes.
A la recerca del centre del món
Ruberts és un dels llogarets més jolius del municipi de Sencelles i de tot el Pla de Mallorca. Al costat de l’església de la Mare de Déu del Carme i la vella possessió de Son Jordà, s’arrengleren un seguit de cases tan belles com austeres.
Com a terra antiga que és, pels seus encontorns també es recorden una bona partida de llegendes d’allò més curioses i trempades: l’indret exacte on s’accedeix al centre del món, per què els costitxers anomenen la seva imatge més venerada com la Mare de Déu Nostra i com és que la font de Son Jordà de Ruberts raja ben prima. Si les voleu descobrir, calçau-vos bé i agafau motxila… perquè partim!
1
«El Moro de Son Jordà»
Una de les llegendes més belles del folklore senceller és «El moro de Son Jordà». Al llibre Sencelles. Guia de passeig, l’historiador Gaspar Valero en recull una versió de boca de Jaume Ferrer de Can Costa, Margalida Ferrer de Can Costa i de Joan Cirer Rei que diu:
Fa molts d’anys, el senyor de Son Jordà va manar fer un pou a un moro esclau que tenien a la possessió, i li va prometre que si trobava aigua, el deixaria immediatament en llibertat. El moro agafà les eines, anà enmig del camp, a prop del torrent de Pina, on ara encara hi ha el safareig de Son Jordà, i es va posar a cavar durament, nit i dia, i el clot es feia fons i més fons, fins que va arribar a la vena i hi va brollar l’aigua tan cercada.
El moro va anar ben content al senyor a comunicar-li la nova i a demanar-li la llibertat. Però, el propietari es va voler quedar l’aigua sense complir la promesa de donar la llibertat al moro.
–No te don sa llibertat perquè t’he de mester a sa possessió, li digué.
El moro se sentí molt enganyat i partí cap al pou decidit a fer justícia. Amb un capell i un mocador de seca, ventà l’aigua una i altra vegada per fer-la escampar. Mentre estava amb aquestes, el pastor de Son Jordà el va veure i li demanà què feia; el moro li explicà:
–Es senyor em va prometre sa llibertat si trobava aigo i ara no la m’ha dada, i per això li llev s’aigo.
El pastor, astorat, li digué:
–Deixa-me’n un poc, d’aigo, per abeurar ses ovelles. Es moro li va fer cas i deixà al pastor un filet d’aigo dins un coconet.
Quan el moro robà el senyor, maleí la seva actuació amb aquestes paraules:
–Ningú qui és nat ni naixerà, aigo dins Son Jordà no trobarà.
Com en altres casos, l’argument d’aquesta llegenda no és exclusiu de Sencelles sinó que en localitzam altres versions pràcticament bessones a altres indrets mallorquins, com ara Valldemossa, Palma, Banyalbufar o Alcúdia, entre d’altres.
2
«Dels dies en què la Mare de Déu de Costitx fou sencellera»
De tothom és sabut que un temps les relacions entre els pobles veïnats a voltes no han estat gaire bones. I molt manco quan un dels dos ha estat sufragani de l’altre… I aquest és el cas de Costitx, que pertanyé a Sencelles fins al 1855, quan aconseguí definitivament la independència després de molts d’anys de negociacions i també tibantors. Una de les narracions que palesen aquelles velles tensions tingué com a protagonista, ni més ni manco, que la imatge de la Mare de Déu de la parròquia de Costitx. Conten que sobre un magraner costitxer, situat molt a prop de la partió amb Sencelles, uns infants veren una resplendor molt estranya. S’hi acostaren i trobaren la figura de la Verge embolcallada amb un mantell i se l’emportaren cap a l’església de Costitx. Els sencellers, quan saberen la nova, hi anaren i decidiren emportar-se-la cap a la seva església ja que, a més de ser la capital, la figura havia estat trobada en un indret que «mirava cap a Sencelles». I així ho feren: en solemne processó l’acompanyaren a la parròquia, que aleshores estava dedicada a Sant Pere. Però, vet aquí que l’endemà matí la figura no era a l’església de Sencelles sinó que aparegué a la de Costitx. La tornaren a traslladar un altre cop i ocorregué el mateix: la Mare de Déu tornava a comparèixer dins la l’església costitxera. I així fins a tres cops!
Els sencellers entengueren finalment que era voluntat divina que aquella bella figura tingués aixopluc a l’església de Costitx. No debades, d’ençà els seus fidels l’anomenen la Mare de Déu Nostra.
3
El Pou de Judí i el centre del món
Lloritans, costitxers, santjoaners, sineuers, montuïrers…. i també sencellers creuen que en llurs terres es troba no sols el centre de Mallorca, sinó també el centre del món! Pel que fa a les nostres contrades, la tradició situa aquest important punt entre Cascanar i Ruberts, concretament per davall el pou de Judí. Aquest dipòsit tingué la finalitat d’abeurar les guardes de bestiar que feien la transhumància entre la muntanya i les possessions de migjorn. El nom Judí es relaciona amb una alqueria documentada després de la conquesta i en el segle XV un document cita la síquia de Judí, que gairebé segur es relaciona amb el nostre pou.
Pel que fa a la llegenda, diuen que el pou té un tap en el fons i si qualcú és capaç de llevar-lo, l’aigua se’n va i queda eixut. Llavors apareix una escala que porta al mateix centre del món. Qui serà el valent o valenta capaç de fer-ho? Només us advertim: qui ho ha provat… no ha tornat!
Pel que fa les creences populars relacionades amb aquest bell pou, ruberters i ruberteres afirmen que durant la matinada que va del 23 al 24 de juny aquestes aigües tenen la capacitat d’atorgar fertilitat a les dones i per això un temps moltes s’hi acostaven cantant «Sant Joan florit / Sant Joan granat, / mostrau-me les eines / de l’enamorat».
El per què del nom Judí, de clares reminiscències hebraiques, encara roman –i romandrà– envoltat en un d’aquells interrogants que el fan més misteriós i interessant.
