Canarrossa
hores
DIFICULTAT
Baixa
DISTÀNCIA
11’40 km
DESNIVELL
84 m.
EQUIPAMENT
Calçat i roba còmodes.
Canarrossa: rere el llegat de la mitja lluna
Sencelles i Costitx –juntament amb Santa Maria, Santa Eugènia, Consell, Binissalem i Alaró– pertanyien al districte musulmà de Canarrossa, el qual correspongué un cop conqueria l’illa (1229) al vescomte de Bearn. Gràcies a la tasca dels medievalistes es coneix el nom d’algunes de les alqueries musulmanes dins aquest gran districte i que més tard es trobarien dins el terme de Sencelles. Alguns d’aquests topònims ens han arribat a dia d’avui sense pràcticament alteracions, el que permet identificar d’una manera ràpida l’origen andalusí de l’explotació (Biniferrí, Binifuell, Biniali, Binifat, etc.).
Per altra banda, recordem que un dels grans llegats de la cultura de l’Al-Andalus fou la captació i el maneig l’aigua, i d’aquí el gran nombre de paraules que formen part del nostre cabal lèxic com sínia (saniya), aljub (al-jubb), síquia (saqiya), etc. Tant si les infraestructures hidràuliques del terme es poden adscriure a aquesta època o no, el cert és que totes comparteixen un saber i unes tècniques que s’implantaran a partir del segle X i perduraran fins a l’actualitat.
1
El pou sarraïnesc
El nom de Jornets prové de la família propietària d’aquestes contrades a partir del segle XIV, terres que estaven lligades a l’antiga alqueria islàmica de Biniferrí (la qual visitarem més endavant). De fet, una de les primeres referències d’un membre d’aquesta família data del 1319, quan Jaume Jornet vengué a Guillem Nadal dues sorts de terra de l’alqueria Biniferrí. Però la memòria dels tres segles de dominació islàmica queda palesa en altres dades, com per exemple en una del 1412, quan Jaume Simó, propietari del rafal dels Jornets, diu que ell i predecessors tenien empriu de prendre aigua d’un pou sarraïnesc.
2
Es Badaluc
A voltes els records de les cultures passades ens arriben a través d’un sol indici immaterial, en aquest cas a partir de la toponímia. Per a alguns lingüistes el mot procedeix de l’àrab ba’da al-lyy, que vol dir «fondal, penya-segat, clot». Si bé és cert que en aquest indret no es troba exactament aquesta realitat, sí que a prop es localitza el torrent de Vinagrella o del Rafal Garcès, el que representaria un notable fondal respecte de les terres planeres de la contrada (tal com ocorre amb altres badalucs localitzats a Mallorca).
3
Pou d’en Brivó
L’aigua per a l’islam és origen de vida i coneixement. D’aquí que aquest element resulti capital per a entendre la seva cultura material i espiritual. De fet, un de tants llegats dels seus tres segles a Mayurqa fou l’enginyeria hidràulica. Si bé el cas del pou d’en Brivó no podem afirmar que tingui un origen en aquesta època sí que és hereu d’una cultura on l’aigua resulta capital per a tots els caires de la vida. Aquest dipòsit públic, situat en una important cruïlla de camins, té unes dimensions de 2’5 per 1 m i una profunditat de 8’5 m. Al costat resta una pica de pedra viva destinada un temps a abeurar el bestiar.
4
Biniferrí
Tal com el seu nom indica, Biniferrí és una antiga alqueria islàmica documentada ja al 1232, amb el nom de Biniferrin i amb una extensió de 20 jovades. Al segle següent, es vinculà a la família Jornet, nissaga que n’establí algunes sorts de terra a particulars. Durant bona part de l’època medieval la vella alqueria passà d’unes mans a unes altres (Plegamans, Talabrell, Vivot, etc.). Al segle XVI la documentació palesa que l’antiga alqueria es trobava dividida en diversos rafals: el de Pere Aloi, el de Rafel Verd; el de Felip Aloi, el de Llucià Verd i de Gabriel Serra d’Inca. Tot aquest espai comptava evidentment amb un dipòsit, documentat en el 1454. En aquesta data, Bartomeu Llabrés defensa el seu dret a poder abeurar el bestiar al pou de Biniferrí.
5
Binifuell
Es tracta d’una altra alqueria d’origen andalusí, la qual apareix als documents ja al 1232, immediatament després de la conquesta. Un dels primers propietaris fou Ramon de Vall-llebrera. Més endavant va ser dels Umbert, dels Benages i finalment dels Verd. Al segle XV era dels Campaner, els quals tenien altres propietats a la zona. Tal com passà amb altres alqueries, a poc a poc es varen anar establint altres terres fins a formar diversos rafals: Son Batle, Son Prim, etc. A finals del segle XVIII, Jeroni de Berard apunta que en total n’hi havia «ocho o nueve casas».
6
Pou de Binifuell
Es troba al bell mig del camí públic de Binifuell. Es tracta d’un dipòsit circular, amb una profunditat de més de 12 m. El coll és rectangular, mentre que els murs de la part llarga estan formades per dues grans peces de pedra viva, i les parets curtes de pedres encimentades. Compta amb sengles pilars de secció quadrada, amb una alçada de 160 cm, fets de pedres de marès. És més que probable que aquest dipòsit tingués un origen tan antic com l’alqueria.
