A l’ombra dels arbres
hores
INICI
Creu de sa cometa
DISTÀNCIA
7’6km
UNITAT DIDÀCTICA
Els arbres
A l’ombra dels arbres
A través d’una caminada que transcorre a l’ombra del grans arbres coneixerem la diversitat predominant del nostre paisatge i el paper que juguen en l’ecosistema i en la historia del nostre territori.
Els diferents paisatges vegetals fan que l’experiència sensorial variï al llarg del recorregut. Les sensacions tèrmiques muden gràcies a l’ombra dels arbres, els sons dels camps de cereals dansats pel vent i el cant dels ocells que reposen a les branques dels arbres fan que aquest itinerari es pugui gaudir amb tots els sentits mentre descobrim les espècies arbòries de l’entorn.
Lledoner
El lledoner (Celtis australis) és un arbre de fulla caduca que pot arribar als 25 metres d’alçada. L’escorça del seu tronc és de color gris cendra i la copa és ample i molt ramificada. Les fulles tenen la base asimètrica i tenen un color verd obscurs a l’anvers i més clar al revers. Floreix en primavera i les seves flors, menudes i poc vistoses, neixen de les axil·les de la fulla. Els seus fruits, anomenats lledons, són drupes comestibles de la mida d’un pèsol, que tenen molt poca carn i maduren a la tardor. Els ocells aprecien molt aquest fruit i ajuden en la dispersió de les seves llavors.
Aquest és un arbre emblemàtic a les Balears, ja que solia plantar-se a les clastres de les possessions o a la plaça del poble, com és el cas de la plaça de Sencelles. A més, és un arbre apreciat per la seva fusta molt utilitzada per la fabricació d’artesania, d’eines agrícoles com les forques, collars de bestiar, gaiatos, botes de vi, per peces de carro i molt més.
Alzina
L’alzina (Quercus ilex) és l’arbre més característic dels boscos mediterranis. No sol passar els 15 metres, tot i que alguns exemplars superen els 20 metres d’altura. Les seves fulles, perennes, poden tenir diferents formes, arrodonides o allargades, senceres o dentades, ara bé, totes tenen un color verd obscur per l’anvers i blanquinós pel revers, són gruixades i dures. Aquest tipus de fulla, permet a les alzines sobreviure la sequera estival típica del clima mediterrani. Floreix en primavera i les seves flors, agrupades en aments, són menudes i poc vistoses ja que no necessiten atreure l’atenció dels insectes perquè és el vent que s’encarrega de la pol·linització. El seu fruit és l’aglà, un fruit que en molts de casos ha servit per l’alimentació del bestiar porcí. La seva llenya, apreciada per la seva duresa, ha estat utilitzada per fer carbó, mobiliari, rodes de carro, pasteres o tafones. L’escorça, rica amb tanins, també ha estat útil per tenyir i adobar pells.
Tractant-se d’una espècie de creixement lent, sovint quedem captivats quan ens trobem amb exemplars majestuosos coms el que trobem a l’entrada de la finca de Morelló. Quantes històries hauran viscut al llarg de la seva vida?
Dins el terme municipal hi ha una alzina catalogada com a “arbre singular” ubicat a la finca Camp d’Allà, a uns 800 metres en sentit Sencelles partint de la cruïlla amb la carretera Palma-Sineu (Propietari Francisco Cano Martínez).
Garrover
El garrover (Ceratonia siliqua) és un arbre característic del clima mediterrani cultivat pel seu fruit, la garrova. Aquest arbre pot arribar als 8 metres d’altura i presenta una copa ben oberta, de gran diàmetre, excepte quan el trobem assilvestrat dins les garrigues, que no aconsegueix grans dimensions. Les seves fulles són perennes i compostes, de color verd obscur. Les flors, poc aparents, formen raïms sobre les tiges més velles. Una vegada pol·linitzades donaran les garroves, uns fruits en forma de llegum que tarden un any en madurar.
El seu fruit és dolç i s’ha utilitzat tant per l’alimentació del bestiar com per a l’alimentació humana fent de succedani del cacau i en l’elaboració de xarops i licors. Les llavors de la garrova es coneixen com garrofí, i s’utilitzen en la indústria química per la fabricació de pintures, medicaments i cosmètics. Com la mida d’aquestes llavors acostuma a ser regular es va utilitzar com a mesura de pes, d’aquí el nom de “quilat”, que prové del grec keration i significa garrova.
Ametller
L’ametller (Prunus dulcis) és una espècie cultivada a les nostres illes. És un arbre que no supera els 5 metres d’altura i la seva escorça, d’aspecte rugós, es desprèn en plaques amb el pas del temps. Les fulles són caduques, de forma lanceolades i de color verd per ambdues cares. Floreix durant l’hivern, quan encara no ha tret les fulles, i dibuixa estampes hivernals que atreuen a tota persona aficionada a la fotografia i al dibuix.
D’origen iranoturanià, es troba cultivat i assilvestrat en gairebé tota la regió del mediterrani. Al nostre municipi, el cultiu de l’ametller ha constituït un dels recursos econòmics fins gairebé fa pocs anys. L’ametlla és un fruit molt present a la nostra gastronomia i amb ella es fa rebosteria típica mallorquina com el gató o l’elaboració de llet d’ametlla. A més, la fusta d’aquest arbre també s’ha fet servir per fabricar mobiliari i barreres.
Pi
El pi (Pinus halepensis) és un arbre típicament mediterrani molt abundat a les nostres illes. Aquest arbre perennifoli pot arribar als 20 metres d’altura i habitar qualsevol indret ja que el terreny i el clima de les nostres illes li són favorables. Les fulles, de color verd clar, s’anomenen acícules i es disposen sobre les tiges en parelles. Els seus fruits cònics, les pinyes, poden quedar sobre l’arbre durant anys, arribant a tenir una gran quantitat d’elles a la copa.
D’aquest arbre s’ha utilitzat principalment la seva llenya per fabricar eines agrícoles i també mobiliari. La seva resina també s’ha fet servir per obtenir l’aiguarràs o essència de trementina, que no és més que un destil·lat de la seva resina.
És un dels primers arbres que colonitzen conreus abandonats ja que es tracta d’una espècie heliòfila, és a dir, l’elevada exposició solar afavoreix el seu creixement.
Ullastre
L’ullastre (Olea europaea var. sylvestris) és l’olivera silvestre. Aquest arbre, habita llocs secs i càlids i pot arribar a formar ullastrars.
Les seves fulles perennes són lanceolades, de color verd grisenc a l’anvers i blanquinós al revers, són impermeables i dures. Floreix a finals de primavera i les seves flors s’agrupen en ramells. El seu fruit, l’olivó és una drupa carnosa amb un pinyol de gran mida. L’olivó pot ser preparat i consumit igual que l’oliva i també usat per l’extracció d’oli. Els ocells aprecien més que els humans aquests fruits i s’alimenten d’ells ajudant alhora a la dispersió de l’arbre.
En general, les dimensions de les fulles i els fruits són més petites que les de l’olivera (Olea europaea) i el port de l’arbre i el tronc són més senzills. La fusta de l’ullastre, igual que la de l’olivera, és molt dura i s’utilitza per la fabricació d’eines agrícoles, útils de cuina i per la construcció de molins de vent o sínies entre altres.
Figuera
La figuera (Ficus carica) és una espècie àmpliament cultivada pels seus fruits, les figues. Aquest arbre de fulla caduca és originari del sud-est d’Europa i Àsia menor però s’ha cultivat des de l’antiguitat a la conca mediterrània. De branques tortuoses i arrels gruixades, perd les seves grosses fulles durant l’hivern. Les seves flors es disposen dins d’un receptacle carnós, que recorda al fruit, a on es duu a terme la pol·linització per una vespa diminuta anomenada Blastophaga grosorum.
De la figuera se’n aprofita el fruit, per consumir-se madur o fresc, però també el làtex que pot ser utilitzat com a quall a l’hora d’elaborar formatges i per eliminar berrugues de la pell. En canvi la seva fusta, de baixa capacitat calòrica i poca densitat, pràcticament no s’ha fet servir.