Els humans i la natura
hores
INICI
Plaça de Sencelles o Plaça de Biniali
DISTÀNCIA
10’6 km
UNITAT DIDÀCTICA
Els recursos naturals
Els humans i la natura
Si mirem des de certa altura el paisatge del municipi, veurem com el panorama no és continu sinó que es va interrompent com si d’un mosaic es tractés. Els humans, que durant anys han viscut dels recursos que la natura els hi oferia, han anat dibuixant el paisatge, creant un patró que alterna paisatges naturals, paisatges agraris i també urbans.
Quan arribaren a les Balears, els primers humans es trobaren amb un paisatge ben diferent al que coneixem actualment. I és justament la seva arribada la causa de la transformació del paisatge, ja sigui habilitant el terreny per conrear l’aliment o sobreexplotant recursos mitjançant l’extracció de llenya o la caça.
En aquest recorregut, i a través de la interpretació del paisatge, anem a veure com al llarg dels segles els habitants d’aquestes terres han subsistit a partir d’allò que la natura els hi oferia: la terra, l’aigua, el vent, el sol i els éssers vius.
La ramaderia
Quan sortim del nucli urbà de Sencelles ben aviat ens trobem passejant entre camps de farratges i ramats d’ovelles i es que aquest ha estat i és un poble de tradició ramadera. Des de ben antic els sencellers i sencelleres s’han dedicat a la cria i comerç de bestiar, principalment oví, però també porcí, boví i aviram. Les ovelles es crien principalment per la seva carn, però també se’n obtenen productes secundaris com la llana, la pell, la llet i els seus derivats. En quant al bestiar boví, bous i vaques, es crien també per la seva carn i llet, però no ens hem d’oblidar de que en el passat, aquests animals tenien un paper important entre les tasques agrícoles. Els porcs, també han tingut un paper important en les tradicions pageses ja que rara era la família que no engreixés un porc a l’any per fer matances. I entre l’aviram, gallines, ànneres i indiots s’han criat per la seva carn i ous.
Les plantes silvestres
Sovint els humans han recol·lectat plantes i fruits silvestres com les mores de l’abatzer (Rubus ulmifolius), els espàrecs de l’esparreguera (Asparagus acutifolius) o les tàperes o taperots de la taperera (Capparis spinosa). També les fulles de la cama-rotja (Cichorium intybus) o la bleda silvestre (Beta vulgaris). Inclús s’han elaborat licors tradicionals, com les herbes mallorquines, amb plantes silvestres com el fonoll (Foeniculum vulgaris) o el romaní (Rosmarinus officinalis).
Durant la tardor, a més, podem aprofitar els fruits del bosc com són els bolets. Els més apreciats són els esclata-sangs (Lactarius chrysorrheus) que trobem a pinars però també les blaves (Russula grisea) o els picornells (Cantharellus cibarius) als alzinars.
La caça
La caça és una activitat ben antiga que ha anat evolucionant al llarg del temps. Als seus inicis, els humans sortien a caçar per obtenir-ne el seu aliment o per comercialitzar amb els ous, plomes o pells. En l’actualitat, l’activitat cinegètica és tracta d’una activitat esportiva regulada, amb l’objectiu de mantenir l’equilibri dels ecosistemes.
Les espècies caçables més importants aquí són el conill, la perdiu i el tord, però també les llebres, les guàtleres, cegues i tudons. Entre els camps de conreu i garrigues fàcilment ens podem trobar el conill (Oryctolagus cuniculus) i la llebre (Lepus granatensis), distingibles entre si degut a les grans orelles de la llebre, acabades amb una taca negra a la punta, en canvi les del conill, són més petites, arrodonides i sense taques. La perdiu (Alectoris rufa) és una au sedentària, que cria en terra i que fàcilment podrem trobar a finals de primavera caminant amb les seves cries entre vinyes i conreus. El tord (Turdus philomeloss) en canvi, és una au migratòria que ens visita durant la tardor i hivern. Totes aquestes espècies son apreciades a la nostra gastronomia i formen part de plats típics com l’arròs brut o el conill amb ceba Un altre animals ben apreciat a la nostra gastronomia és el caragol, que tot i que no forma part de l’activitat cinegètica, és una animals silvestre que els dies de pluja pot ser capturat pel cercadors.
El vent
Majestuoses torres aguaiten els vents de Tramuntana recordant el temps passat en el que l’energia eòlica posava en moviment la seva maquinària. Els molins fariners, gràcies a una energia neta i renovable, permetien elaborar la farina, un aliment bàsic de la dieta del poble, a partir dels cereals cultivats a les terres del municipi. També s’aprofitaven els vents per extreure l’aigua dels pous i regar els cultius gràcies als molins de vent aiguaders.
Actualment, en una època en la que la sobreexplotació de recursos i la globalització està a l’ordre del dia, caldria fer una mirada enrere per agafar exemple d’una forma de subsistència i explotació de la natura basada en la proximitat, sostenibilitat i autosuficiència.
L’agricultura
L’agricultura és podria considerar l’art de conrear la terra. En temps passat, l’economia del poble de Sencelles es basava en aquest art, principalment amb el cultiu de vinya, però també amb el de cereals, ametllers i figueres.
Les figueres (Ficus carica) es cultivaven per collir-ne el seu fruit, la figa, que es podria consumuir seca o madura, comerciar amb ella o donar als porcs per engreixar-los abans de les matances. Per això, ens trobem amb grans figuerals a l’entorn del municipi, ara bé, difícilment vos trobareu amb una figuera en flor, ja que aquesta es troba amagada dins la pròpia figa. Del que si podrem gaudir és de la floració dels ametllers (Prunus dulcis), un dels altres cultius principals del nostre municipi. Aquest arbre floreix abans de treure les fulles i pinta els nostres paisatges hivernals amb les seves flors blanques i rosades. Es cultiva pel seu fruit, l’ametlla, que consta de diferents parts, la clovella anomenada mesocarpi i l’endocarpi que conté en el seu interior la llavor, que és la part comestible. El camps de cereals també formen part del nostre paisatge, blat (Triticum spp.) civada (Avena sativa), ordi (Hordeum vulgare) o sègol (Secale cereale), es cultiven actualment per l’alimentació del bestiar.
La viticultura
En un poble de tradició vinatera com Sencelles, no és d’estranyar que ens trobem passejant entre vinyes, amb les vistes de la Serra de Tramunta com a teló de fons.
La vinya (Vitis vinifera) és una planta enfiladissa de fulla caduca, que pot arribar als 25 m d’altura, però acostumem a veure-la en forma d’arbust, ja que anualment es podada per tal de facilitar la collita del seu fruit, el raïm. Els raïms són unes baies de color verd o negre, depenent de la varietat, que ens permeten l’elaboració d’una beguda molt present a la nostra cultura, el vi. La vinya és una planta que floreix entre els mesos de maig a juny, i durant l’estiu es duu a terme la maduració dels fruits fins que, arribat el mes de setembre es comença la recol·lecció coneguda com a verema.
Alguna vegada t’has demanat perquè es sembren rosers a la vinya? Idò el roser actua com indicador de la presencia d’oïdi (Oidium tuckeri) en cas de que aquest fong aparegui a la plantació. Aquest fong pot provocar greus malalties a la vinya, però la sort és que si pot elegir, prefereix infectar al roser abans que a la vinya!
L’aigua
L’aigua és un recurs indispensable per a la supervivència dels éssers vius del planeta. És la font de la vida, un element essencial sense el qual els humans no podries subsistir, un element bàsic pel desenvolupament de l’agricultura.
Al nostre paisatge encara queden elements testimonials de com els humans extreien l’aigua dels aqüífers del nostre municipi. Entre els horts i camps de conreu, sovint ens topem amb sínies que, mogudes per bísties, posaven en marxa els engranatges que omplien els catúfols d’aigua. Els aljubs i safarejos s’encarregaven d’emmagatzemar l’aigua que després s’encarregaria de donar la vida de cereals, fruiters i hortalisses. A més, a les cases es recol·lectava l’aigua de pluja dins cisternes, que s’utilitzaria pel consum humà.
