L’amabilitat de les plantes
hores
INICI
Plaça de Sencelles
DISTÀNCIA
4’4km
UNITAT DIDÀCTICA
Etnobotànica
L’amabilitat de les plantes
Des de l’antigor els humans hem compartit la vida amb les plantes, i elles, amablement i de forma desinteressada, han cobert totes les nostres necessitats. Les plantes ens ofereixen aliment, medicines i materials per fabricar utensilis, teixits i construccions, han participat en cerimònies i rituals i també han alimentat la nostra imaginació. I es que no ens hem d’oblidar que la vida dels humans depèn del món vegetal.
Aquesta passejada pretén retrobar-nos amb les plantes que formen part de la nostra història, de la nostra cultura, les plantes que ens han acompanyat des del nostre origen i han fet possible la nostra subsistència, les plantes que formen part de les nostres arrels.
Les medicinals
Entre la vegetació del nostre entorn destaquen un grapat de plantes que, popularment, s’han reconegut com a remei pels mals més comuns.
Les malves (Malva spp.) amb la suavitat de les seves fulles i flors, tan han alleujat un constipant com un restrenyiment, ja que ens ajuden amb les seves propietats emol·lients. El poliol (Mentha pulegium), tan present al torrent, ens ha facilitat les digestions pesades i alteracions intestinals. Quan ens hem sentit sense ànims i ens ha faltat l’alegria, una planta de flors grogues que floreix a principi d’estiu ens ha ajudat, l’herba de Sant Joan (Hypericum perforatum). No només te efectes antidepressius, sinó també ajuda a curar i cicatritzar ferides. El plantatge (Plantago lanceolata) ens ha calmat les fregades de les sabates utilitzant les seves fulles en forma de cataplasma. I quan ens hem quedat sense veu o ens ha molestat la gargamella, mastegant un brot tendre i sense pues de l’abatzer (Rubus ulmifolius) se’ns ha aclarit la veu.
Les simbòliques
Les plantes també han alimentat el nostre imaginari, algunes d’elles, fins i tot han participat a cerimònies i rituals. El lledoner (Celtis australis) te fama d’arbre protector, i en el cas de les nostres illes es creu que protegeix dels raigs elèctrics, per això tradicionalment s’ha sembrat a les finques. Una altra planta popularment coneguda com a protectora és l’herba de Sant Joan (Hypericum perforatum), que recol·lectada durant la nit de Sant Joan augmenta les seves qualitats màgiques. El xiprer (Cupressus sempervirens) és un arbre que des de antic ha tingut connotacions funeràries. Considerat com un símbol del dol des de l’època romana, s’ha sembrat tradicionalment als cementeris, com un símbol d’unió entre el Cel i la Terra. La mata (Pistacia lentiscus) també està vinculada a la mort, ja que les seves branques s’han utilitzat per l’elaboració de corones funeràries. Un planta amb connotacions més festives és la murta (Myrtus communis), utilitzada en la festa del Corpus, per cobrir els carrers per on passa la processó aromatitzant la festa amb el seu peculiar perfum.
Les mel·líferes
Hi ha plantes que amb les seves flors atreuen a un gran quantitat d’insectes. El garrover (Ceratonia síliqua), la borratja (Borago officinalis) o el llorer (Laurus nobilis) són plantes amb les que les abelles poden produir mel. També ho són les plantes de la família de les rosàcies com l’abatzer (Rubus ulmifolius), l’espinaler (Crataegus monogyna), l’atzeroler (Crataegus azarolus) o la prunera (Prunus domestica).
Amb les seves flors, les plantes mel·líferes ofereixen aliment a les abelles, ja sigui en forma de pol·len, nèctar o pròpolis. A canvi, les abelles ajuden a la pol·linització, i per tant, a la reproducció de les plantes. És una relació en la que tothom i surt guanyant, les plantes, les abelles i els més llépols!
Les combustibles
Per il·luminar les nostres cases, escalfar-nos o cuinar els aliments hem necessitat d’alguna substància per alimentar el foc, les plantes han estat el combustible principal.
No només hem aprofitat com a combustible la seva llenya per cremar-la o fer-ne carbó, sinó també en forma d’oli per alimentar els llums d’oli. Aquest és el cas de l’oli obtingut de les llentrisques, els fruits de la mata (Pistacia lentiscus), que de la mateixa manera que es fa amb l’oli d’oliva (Olea europaea) pot servir per alimentar el llum. Les fustes més utilitzades com a combustible han estat les d’alzina (Quercus ilex), per la seva elevada densitat i elevat poder calorífic, però també la fusta de pi (Pinus halepensis), ullastres (Olea europaea var. sylvestris), garrover (Ceratonia siliqua) o ametller (Prunus dulcis). Els joncs (Scirpus holoschoemus) també han servit per fer els lluquets, que impregnats de sofre es prenien i aguantaven la combustió.
Les útils per fabricar
Els humans, amb el seu enginy, han sabut fabricar una gran quantitat d’utensilis a partir dels elements naturals que tenien al seu abast i les plantes han estat la font principal de materials.
Amb la fusta del lledoner (Celtis australis), compacta i flexible, s’han fabricat una gran quantitat d’útils com els gaiatos o els collars del bestiar, les forques i pales utilitzades per batre, els cèrcols de fusta de les botes de vi, guitarrons i molt més. Les tiges dels albons (Asphodelus ramosus), per fer canyissos a on posar-hi a assecar les figues per així conservar-les durant més temps. Amb la canya (Arundo donax), que creix a zones humides i voreres de torrents, també s’han fet canyissos, però a més, s’han fabricat instruments musicals com els tradicionals flabiols, peces per filar com les filoses, o senzillament s’han utilitzat per tomar garroves i ametlles o enturorar tomatigueres. Altres plantes ens han ofert fibres per fabricar teixits com les ortigues (Urtica urens) i pigments per a tenyir-los com les arrels de la rogeta (Rubia peregrina), que tenyeix amb tonalitats vermelles, o la pell de la magrana i l’escorça de l’arbre (Punica granatum) que ajuden tant a la tinció com a d’adobat de les pells.
Les comestibles
Moltes de les plantes silvestres que creixen als camps més propers han satisfet les nostres necessitats nutricionals quan el rebost estava buit.
D’unes plantes n’hem aprofitat la seva arrel, com és el cas de la cama-roja (Cichorium intybus), que torrada i capolada s’ha consumit com a succedani del cafè. D’altres, les fulles, per aromatitzar plats, com hem fet amb el fonoll (Foeniculum vulgare), o per cuinar brous i cremes com l’ortiga (Urtica urens), la borratja (Borago officinalis) o l’all porrer (Allium ampeloprasum). També hem menjat tiges o brots tendres com els espàrecs, que creixen dels rizomes d’una liana ben comuna, l’espareguera (Asparagus acutifolius). Les poncelles de la taperera (Capparis spinosa), que són flors abans d’obrir-se, s’han envinagrat per acompanyar el pa amb oli i plats tradicionals com la llengua amb tàperes. Amb fruits, com els de la figuera de moro (Opuntia ficus-indica), s’han cuinat gustoses melmelades o amb els aranyons (Prunus spinosa) elaborat licors, mentre que amb les llavors, com les de la mostassa blanca (Sinapis alba), s’han fet salses per acompanyar plats.
Les ornamentals
Són moltes les plantes que han estat sembrades per la seva bellesa per vestir els nostres jardins o fins i tot sembrades per decorar com a flor tallada o seca. Destaquen arbres com el llorer (Laurus nobilis), el xiprer (Cupressus sempervirens) o l’atzeroler (Crataegus azarolus) o arbusts que, a més, han servit de bardissa com l’aranyoner (Prunus spinosa) o l’espinaler (Crataegus monogyna). També plantes enfiladisses com la vidalba (Clematis vitalba), el gessamí bord (Clematis flammula) o el roser silvestre (Rosa sempervirens) han engalanat bardisses i parets.
