Ruberts: pau i tradició

0

min. 

DIFICULTAT

Baixa

DISTÀNCIA

0,5km.

EQUIPAMENT

Calçat i roba còmodes.

GPX

Ruberts_ruta urbana.gpx

Ruberts: pau i tradició

Ruberts és un dels nuclis més bells i amables de Mallorca. Tranquil·litat i tradició, pau i història mariden com cap altre indret de la nostra geografia. Passejar pels seus camins i carrers és descobrir una vida feta a la veritable escala humana. Una arquitectura que es mimetitza amb l’entorn i una gent de paraula amable i amatent. Ruberts regala serenor sense temps i, sobretot, temps en plenitud. Una ruta pel seu humil nucli urbà per gaudir d’un veritable univers. 

1

Església de la Mare de Déu del Carme

L’església de Ruberts es bastí sobre uns terrenys cedits per Son Jordà durant la segona meitat del segle XVIII. L’oratori es beneí el 1770, i el 1910 fou ampliat. La façana principal, oberta a la plaça, conté un portal rodó sobre quatre graons; el flanquegen sengles columnes corínties i el timpà és buit. Al damunt s’obre un rosetó, amb un vitrall on es representa la figura de la Mare de Déu del Carme. La façana és rematada per un creu sobre el capcer dels aiguavessos, sota la qual hi ha una arqueria d’arcs cecs. L’interior, de nau única, és presidit per un retaule amb la Mare de Déu del Carme. De tot el conjunt artístic destaca la taula de la Circumcisió, obra del pintor Mateu Llopis, entre el 1574 i 1578. 

2

Plaça de Ruberts

La plaça de Ruberts és l’espai cívic del llogaret, indret on se celebren les festes i altres actes culturals i socials. Al voltant de l’espai públic s’emplacen diverses cases d’interès. Al fons s’alça l’església i l’entrada a Son Jordà. A l’esquerra, al número 2 trobam can Carrió i al número 3 la casa denominada sa Plaça, de dues plantes d’alçat. La número 4 es coneix com ses Cases Noves de Can Mateu, que mostra un magnífic portal rodó amb carcanyol i una distribució harmònica de les obertures. Can Mateu (n. 5) encara conserva l’antic cup de vi. Finalment, el número 6 correspon al convent de ses Monges, ocupat entre 1935 i 1960 per la congregació de les Germanes de la Caritat. Tal com es pot comprovar al cartell, un temps també acollí el Teleclub. 

3

Son Jordà

La història d’aquest llogaret està íntimament lligada a la possessió, fins al punt que l’església i el convent es construïren dins els seus mateixos terrenys, aleshores en propietat de la família dels Sard, oriünds de Ciutat. En origen va ser l’alqueria dita los Ruberts. Al segle XV era dels Gibert i al segle següent dels Jordà. D’aquí passà als Antic de Llorac i llavors als Sard, afamats mercaders. A finals del segle XX, en mans de la família Bibiloni, es transformà en un negoci de restauració. Les cases, de gran llargària, compten amb dues plantes d’alçat. El portal forà és d’arc rodó, mentre que la majoria de finestres compten amb un ampit motllurat segons l’estil del segle XVIII. En un angle hi havia un temps el celler, eix de l’economia de la possessió. L’interior conserva una interessant cuina tradicional. 

4

Can Baixet

Un dels habitatges més singulars i que més bé representen el tarannà popular del terme és can Baixet, situat al camí de Lloret. Es tracta d’una casa amb la façana orientada a la via, de dues plantes d’alçat i amb un bell portal rodó, ubicat sobre sengles graons. A la dreta se situa un senzill colcador. El tret més interessant és el magnífic esgrafiat de la meitat superior de la façana. La solució estètica es completa amb l’emfaixat del portal, la finestra superior i els laterals. Per altra banda, la volada és formada per tres fileres de teules sobremuntades. 

5

Creu de Ruberts

La creu de Ruberts se situa a la sortida del poble, en direcció a la carretera de Sineu. Es tracta d’una peça senzilla, alçada sobre un sòcol circular i una pilastra quadrangular. La creu és llatina, sense ornamentació. Aquest monument marca el límit del llogaret, que pren nom d’un personatge de la família Robert o Rubert, natural de Tarragona, que participà en la conquesta de 1229. A poc a poc l’alqueria matriu s’anà dividint: en el segle XVI n’hi havia quatre propietats i al segle XIX un total de trenta-una cases, amb un total de 159 habitants.