Sencelles: les vies de l’esperit
min. a peu
DIFICULTAT
Baixa
DISTÀNCIA
1’200 km
EQUIPAMENT
Calçat i roba còmodes.
Sencelles: les vies de l’esperit
Tot just després de la conquesta (1229), la vila de Sencelles va deixar palesa la seva profunda religiositat a través de la cultura material i immaterial. Una manera de descobrir-la, d’entendre el seu llegat, és a través d’una ruta no sols pels edificis i monuments de culte, sinó també per la petjada d’una de les seves protagonistes més afamades: la beata sor Francinaina Cirer.
1
Creu de can Maví
La creu de terme de can Maví és la més interessant des del punt de vista artístic de tot el nucli de Sencelles, a més de ser la més antiga. Data de 1732 i és d’estil barroc. Es tracta d’una creu llatina, ornamentada tant als entrebraços com a les arestes. Conté una imatge de Crist i una Immaculada, sota la qual es pot veure la data de construcció. Completen la iconografia unes representacions de serafins. El fust octogonal és original, però no els sis graons, que varen ser tomats durant la II República i foren reconstruïts anys després.
2
Creu de s’Era d’en Pelat
Se situa a la confluència del camí de Binialmara i carrer del Rector Molinas. S’emplaça en una bella miranda des d’on s’obtenen magnífiques vistes de la serra de Tramuntana i de bona part del Pla i el Raiguer. Va ser beneïda dia 3 de maig de 1900, tal com es pot llegir sobre el sòcol. La creu mostra els braços rectes amb terminacions en creu. L’acompanyen ornamentació vegetal i l’escut de la família Molinas, qui manà la construcció de la creu.
3
Església parroquial de Sant Pere
El primer temple de la vila apareix documentat el 1248, però aviat quedà petit, ja que a finals del segle següent es constata la construcció d’un segon. L’actual és de finals del segle XVII i de la primera meitat del XVIII. Tot i això, a finals d’aquesta centúria es detectaren problemes d’estructura i s’hi va haver d’intervenir, de la mateixa manera que al segle següent, com a conseqüència del terratrèmol de 1851. En la dècada de 1880 es bastí la capella fonda. Des del punt de vista retaulístic, la parròquia guarda peces de gran vàlua històrica i patrimonial: el retaule major és barroc, obra d’Albert Borguny el 1766, amb una imatge de sant Pere sedent de l’artista local Antoni Llabrés Mudoi, de 1811. Així mateix cal posar-ne de relleu la capella de santa Àgueda i la de sant Joan Baptista, donat que conté la taula dels apòstols, de Mateu López, entre d’altres.
4
Rectoria
L’edifici rectoral ocupa un dels casals més representatius del nucli urbà, format per tres plantes d’alçat, amb un bell portal de llinda i una elegant galeria de tres arcs rodons a la planta bona. Es troba documentada en el 1404. L’actual edifici, però, és de mitjans del segle XVII, com a resultat de la unió de diversos habitatges.
5
Capelleta de carrer de Santa Àgueda
A la plaça de l’Obra, situada entre la parròquia i la rectoria, hi ha una capelleta amb un bell conjunt de rajoles valencianes, obra de l’artista Enrique Sanantonio que representen santa Àgueda, patrona de Sencelles. Segons la tradició, després de mesos de sequera a Sencelles i de moltes rogatives per part del poble, dia 5 de febrer plogué i salvà els conreus. Com a mostra d’agraïment, el poble de Sencelles la venera com a patrona.
6
Convent de les Germanes de la Caritat
El convent de les Germanes de la Caritat ocupa el que fou la casa natal de la beata Sor Francinaina Cirer (1781-1855), qui en el 1851 la cedí a la comunitat, la qual tot just s’acabava de fundar. A partir d’ençà s’hi feren importants obres, especialment amb l’afegit d’una planta i el porxo. Posteriorment, en el anys 1945, 1957 i 1986 el convent s’anà engrandint a partir de les adquisicions de les cases veïnades. L’edifici, de tres plantes d’alçat, conté l’oratori de la Mare de Déu dels Dolors que alberga el sepulcre de la beata. Així mateix destaca la cuina conventual, una clastreta amb porxada, al cambra de la Beata, una sala-museu sobre la seva vida i obra, etc.
7
Creu de sa Cometa
Se situa a la cruïlla de la carretera de Palma i Algaida, just al final de carrer Sor Francinaina Cirer. Popularment era coneguda també com la creu del Cap d’Amunt. Es tracta d’una creu llatina, feta de marès, amb els braços arrodonits. Mirant al poble mostra el relleu de Crist, mentre que a la cara contrària no hi ha cap representació. La creu s’aixeca sobre una base hexagonal. El fust és octogonal i el capitell mostra sengles motllures.
