Sencelles: passes per l’arquitectura civil
min. a peu
DIFICULTAT
Baixa
DISTÀNCIA
1,30 km
EQUIPAMENT
Calçat i roba còmodes.
Sencelles: passes per l’arquitectura civil
La història de Sencelles es pot llegir sobre la pell dels seus casals. Les façanes són el mirall d’una cronologia dilatada, feta a base de generacions i generacions de sencellers. Caminar pels carrers és trobar la història feta arquitectura i observar els seus edificis es posar-se en contacte amb la seva ancestral narrativa. Una passejada per gaudir d’alguns dels habitatges més emblemàtics i significatius d’una vila amb història, d’una comunitat arrelada al cor de Mallorca.
1
Can Garau
L’actual casa de cultura de Sencelles ocupa un dels immobles més representatius i emblemàtics del poble. Des de principis de la dècada dels setanta és de titularitat municipal. Abans havia servit de casa consistorial, per la qual cosa encara és conegut popularment com l’Ajuntament Vell. En origen va ser de la família Garau de Cascanar, qui li donà nom. La casa té tres plantes d’alçat, amb una distribució de les obertures totalment regular. L’interior, distribuït a dues crugies, conté un sòtil embigat. A la part posterior s’obre un pati. La casa s’usa com a espai de conferències, exposicions, actes culturals, etc.
2
Esgrafiats al carrer Antoni Maura
Al llarg del carrer Antoni Maura, en direcció a les carreteres d’Inca i Costitx, s’emplacen tota una sèrie de cases de gran interès patrimonial i simbòlic. Des del punt de vista de l’anècdota històrica, en podem citar tres amb relleus o esgrafiats d’interès: al número 43, sobre la llinda amb conopi del primer pis podem contemplar l’anagrama de Crist i l’escrit “Dia 20 abril de 1795”, amb dues creus de Malta fetes d’almangra. Al número 59, sobre la llinda del portal hi ha una placa amb l’anagrama de Crist acompanyada dels tres claus. Així mateix, al final del carrer, sobre la finestra de la planta bona de can Maví hi ha escrit “Els 16 mars 1733”.
3
Posada de Son Jordà
La posada de Son Jordà se situa al carrer Jaume Sard (n. 5), nom del propietari d’aquesta casa i també de la possessió de Son Jordà (Ruberts). Aquesta nissaga, oriünds de Palma i dedicada al comerç, adquirí la possessió el 1719. La seva posada a la vila és un edifici que manté l’essència del segle XVIII, amb un portal de llinda i dues finestres al primer pis amb ampit motllurat, com a elements destacats. Fins no fa molts anys, la casa conservava un conjunt de teules pintades.
4
Posada de can Romanyà
La posada de can Romanyà (c/ Rafal, 16) és un dels immobles més genuïns de la vila, al temps que més ben conservats. Tal com apunta la denominació, aquesta casa fou històricament la residència urbana dels propietaris de la possessió de can Romanyà, situada a Cascanar, el llinatge principal dels quals foren els Ramis, coneguts popularment com de can Romanyà. Sembla que l’origen de les terres dels Ramis Romanyà a Cascanar es troba en una de les terres en què es dividia l’antiga alqueria Judí, concretament la part pertanyent a Miquel Ramis, amb una cabuda de 70 quarterades. L’estructura que podem contemplar des de la via pública ens remet a l’estètica neoclàssica practicada en aquesta època. Mostra un alçat de tres plantes, amb un ritme d’obertures simètric –tres per cos–, separades per impostes i amb una cornisa de pedra amb motllures. Al centre de la planta baixa s’obre el portal d’accés, d’arc escarser, flanquejat per dues grans finestres. El primer pis es troba presidit per una balconada limitada per un arrambador de ferro, acompanyada per dues obertures més. Per tal de destacar la planta, les obertures es troben cobertes per un guardapols de pedra, peça que reix la seva ubicació preeminent dins la lectura global de la façana. Finalment, al porxo se n’hi obren tres més, d’estructura lleugerament apaïsada.
5
Escola Vella de Can Bril
L’edifici escolar de can Bril –ubicat en els terrenys coneguts com la tanca de can Bril– fou dissenyat pel prestigiós arquitecte mallorquí Guillem Forteza Piña en el 1933. Va ser inaugurat un any més tard pel governador civil i el president de la Diputació. Aleshores comptava amb quatre aules, una biblioteca i un vestíbul. Es tracta d’un conjunt encabit en la línia de l’arquitectura escolar de l’època i del mateix autor: planta rectangular, amb un pati central i perimetrat per una porxada a mode de
6
Antiga posada de can Raió
L’antiga posada de can Raió (C/ Sor Francinaina Cirer, 48) ha estat vinculada a la nissaga dels Mayol: a finals del segle XIX era de Martí Mayol. D’aquest llinatge passà als Sunyer i després als Rubí. Finalment el metge Nadal Campaner n’emprengué la reforma. Sobre la balconada podem veure l’escut d’aquest llinatge, el qual ha estat vinculat a la vila de Sencelles des del segle XIV.
7
Son Mansena
Son Mansena (C/ Sor Francinaina Cirer, 46) és un dels immobles més genuïns de la vila de Sencelles ja que ha sabut conservar l’essència del segle XVIII. El portal forà, fet de carreus de pedra viva, perfila un arc de mig punt encabit en un bell carcanyol sobre el que descansa la finestra del primers pis. Sobre el portal forà hi resta la data de 1726. En aquesta època era d’Antoni Capó, casat amb Catalina Aina Amengual, qui fou la dida de la beata Francinaina Cirer.
8
Can Ramis i Son Morei
La tradició apunta els edificis de la plaça Morei foren en origen l’alqueria Sencelles. Els Morei es troben aquí documentats en l’època medieval, qui la tingueren fins al 1733, quan passà als Net. Quant a can Ramis, a mitjans segle XIX va ser de la família Molinas, una de les principals nissagues sencelleres. Avui aquesta part és explotada com a celler. Arquitectònicament, destaca el portal, de grans dimensions, amb estructura allindanada, que comunica amb un vestíbul i una clastra.
